Sempre l'han nombrat com el crack humil, distingit i caracteritzat per un toc ràpid i un joc de màgia. Realment el que ell fa amb la pilota pocs ho fan. És per això que va passar a ser el "Andresito" a ser el "Don Andrés", i fins avui en dia ha defensat aquest sobrenom que els periodistes li van adjudicar. Aquesta destressa amb la pilota l'ha fet guanyador de premis, i que se li reconeixéssin els seus mèrits arreu del món. Ha estat convocat en la gal·la del Fifa World Player, tot i no haver aconseguit la pilota d'or, ja fa anys que és premiat amb el títol de l'11 ideal de la Fifa.
Aquí teniu un vídeo amb unes quantes de les seves grans jugades, però si us dic la veritat, veure'l jugar cada partit ja és un espectacle. Gràcies Andrés!!!
diumenge, 18 de maig del 2014
Novetat
Aquest any l'Andrés estrena el seu campus de futbol per a nens i nenes de 6 a 14 anys!! És un projecte nou i n'està molt orgullós i amb moltes ganes de començar-lo!
http://www.campus.andresiniesta.es/es
http://www.campus.andresiniesta.es/es
Dues pèrdues molt sentides
Com ja sabeu, en aquest món del futbol com en la resta d'esports, famílies,.... hi ha pèrdues. Pèrdues que marquen un abans i un després. Diuen que els més grans, sempre marxen en els millors moments i per això el buit i l'empremta que deixen és eterna.
L'Andrés fa poc va perdre al Tito Vilanova, el seu exmíster, un gran home que se'ns dubte el va marcar. Li va dedicar les següents paraules per les reds: "No tengo palabras. Has sido y serás un ejemplo, un orgullo formar parte de tu vida. Nunca te olvidaré. Mucha fuerza para tu familia! Descansa en paz míster. Un beso."
Una altra pèrdua molt destacada, de fa uns anys enrera, és la deu seu gran amic Dani Jarque. Va ser una pèrdua molt dura per ell, al qual va voler dedicar el seu gol que va veler un mundial. Aquest reconeixement va donar la volta al món.
L'Andrés fa poc va perdre al Tito Vilanova, el seu exmíster, un gran home que se'ns dubte el va marcar. Li va dedicar les següents paraules per les reds: "No tengo palabras. Has sido y serás un ejemplo, un orgullo formar parte de tu vida. Nunca te olvidaré. Mucha fuerza para tu familia! Descansa en paz míster. Un beso."
Una altra pèrdua molt destacada, de fa uns anys enrera, és la deu seu gran amic Dani Jarque. Va ser una pèrdua molt dura per ell, al qual va voler dedicar el seu gol que va veler un mundial. Aquest reconeixement va donar la volta al món.
dimarts, 13 de maig del 2014
El més íntim
Albert Om, també conegut com el convidat, va fer-li una entrevista molt interessant a l'Andrés. Aquí us la deixo perquè pogueu veure-la i conèixer l'Andrés més íntim.
El meu ídol
M'encanta el futbol. Des de petita he seguit el Barça, la meva passió pels colors va anar creixent amb mi. Fins i tot diria que el seu himne va ser de les primeres cançons que em vaig aprendre. El meu pare hi va tenir molt a veure en això, doncs el futbol és una de les seves aficions preferides i sempre l'he tingut com un gran referent futbolístic.
En tota la història que ha tingut el Barça, han passat grans craks de talla mundial. Podria nombrar-ne un gran llistat i no acabaríem mai. Però resulta que jo no em vaig fixar en el màxim golejador que feia gols màgics, jo em vaig fixar en el toc d'un gran mestre de la pilota, en l'Andrés. La seva capacitat de distribuir, la seva visió de joc, el seu treball en equip... el van convertir en el que ha estat fins ara: el meu ídol. Recordo que sempre preguntava; pare, que juga avui l'Iniesta? Si la resposta era afirmativa el somriure m'omplia la cara i no acostumava a perdre'm el partit.
Aquest jugador, m'ha donat tants bons moments, però sens dubte, em quedo amb el gol al Chelsea en el minut 93. El famós gol a Stamford Bridge. Cada cop que recordo aquell moment els pèls se'm fiquen de punta, va ser un gran moment per tots els barcelonistes. Aquí us deixo el vídeo perquè el pogueu recordar:
En tota la història que ha tingut el Barça, han passat grans craks de talla mundial. Podria nombrar-ne un gran llistat i no acabaríem mai. Però resulta que jo no em vaig fixar en el màxim golejador que feia gols màgics, jo em vaig fixar en el toc d'un gran mestre de la pilota, en l'Andrés. La seva capacitat de distribuir, la seva visió de joc, el seu treball en equip... el van convertir en el que ha estat fins ara: el meu ídol. Recordo que sempre preguntava; pare, que juga avui l'Iniesta? Si la resposta era afirmativa el somriure m'omplia la cara i no acostumava a perdre'm el partit.
Aquest jugador, m'ha donat tants bons moments, però sens dubte, em quedo amb el gol al Chelsea en el minut 93. El famós gol a Stamford Bridge. Cada cop que recordo aquell moment els pèls se'm fiquen de punta, va ser un gran moment per tots els barcelonistes. Aquí us deixo el vídeo perquè el pogueu recordar:
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)