Andrés Iniesta Luján és el meu ídol esportiu. Una gran persona dins i fora del camp. El seu toc magistral amb la pilota enamora a qualsevol entés del futbol.

diumenge, 18 de maig del 2014

Dues pèrdues molt sentides

Com ja sabeu, en aquest món del futbol com en la resta d'esports, famílies,.... hi ha pèrdues. Pèrdues que marquen un abans i un després. Diuen que els més grans, sempre marxen en els millors moments i per això el buit i l'empremta que deixen és eterna.

L'Andrés fa poc va perdre al Tito Vilanova, el seu exmíster, un gran home que se'ns dubte el va marcar. Li va dedicar les següents paraules per les reds: "No tengo palabras. Has sido y serás un ejemplo, un orgullo formar parte de tu vida. Nunca te olvidaré. Mucha fuerza para tu familia! Descansa en paz míster. Un beso."





Una altra pèrdua molt destacada, de fa uns anys enrera, és la deu seu gran amic Dani Jarque. Va ser una pèrdua molt dura per ell, al qual va voler dedicar el seu gol que va veler un mundial. Aquest reconeixement va donar la volta al món.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada