El meu ídol

M'encanta el futbol. Des de petita he seguit el Barça, la meva passió pels colors va anar creixent amb mi. Fins i tot diria que el seu himne va ser de les primeres cançons que em vaig aprendre. El meu pare hi va tenir molt a veure en això, doncs el futbol és una de les seves aficions preferides i sempre l'he tingut com un gran referent futbolístic.
En tota la història que ha tingut el Barça, han passat grans craks de talla mundial. Podria nombrar-ne un gran llistat i no acabaríem mai. Però resulta que jo no em vaig fixar en el màxim golejador que feia gols màgics, jo em vaig fixar en el toc d'un gran mestre de la pilota, en l'Andrés. La seva capacitat de distribuir, la seva visió de joc, el seu treball en equip... el van convertir en el que ha estat fins ara: el meu ídol. Recordo que sempre preguntava; pare, que juga avui l'Iniesta? Si la resposta era afirmativa el somriure m'omplia la cara i no acostumava a perdre'm el partit.
Aquest jugador, m'ha donat tants bons moments, però sens dubte, em quedo amb el gol al Chelsea en el minut 93. El famós gol a Stamford Bridge. Cada cop que recordo aquell moment els pèls se'm fiquen de punta, va ser un gran moment per tots els barcelonistes. Aquí us deixo el vídeo perquè el pogueu recordar: